FUCK WAR / 2026
Dansem mentre el món sagna.
El cos balla, però la ment plora
No estem fugint, estem exposant, estem denunciant, estem acusant.
Vam créixer veient la violència a la pantalla:
Molt a prop per ignorar-la, molt lluny per aturar-la.
Però ja no la ignorem, la responem.
La guerra no és un espectacle,
no és un joc, no és estètica:
És mort, és trauma, és un futur robat.
I que quedi clar:
La indiferència també mata.
El silenci també és violència.
Aquesta festa no celebra el caos, el qüestiona.
No tapa la violència: l’esmenta, l’enfronta, l’exposa.
1. CONSTRUÏM
Vivim en una societat que es mou a un ritme frenètic, on el temps s’està convertint en un dels recursos més escassos i la rapidesa en un dels estàndards. Hem passat de l’espera pacient a la recerca instantània.
No obstant això, en aquesta acceleració desbordant, cal recordar que el Fast-Fest és la invitació a la creativitat, innovació i a l’adaptabilitat per poder conservar la nostra reflexió i apreciació.
No permetem que la velocitat ens faci oblidar la importància de la profunditat i la qualitat. Enmig d’aquesta evolució hem de trobar moments per a la contemplació, moments per a la connexió i per a la valoració de l’art, la cultura i la natura.
Som els arquitectes del futur que estem construint. Una era, la nostra era.
2. ART
L’art no transmet, no reflexiona ni connecta, no es contempla i pocs s’interessen pel que expressa. En un món on la immediatesa destaca, la superficialitat emociona i el temps s’escorre; on la pressió per produir priva les coses de la seva durada i, aquesta, es destrueix intencionadament per produir i consumir més, l’art actua com a distracció que no pot sobrepassar els 10 segons: no tenim temps, cansa, és avorrit. Es consumeix a través de la pantalla, diluint-se ràpidament en l’infinit scroll d’imatges i estímuls. La concentració disminueix menjant-se la paciència.
Fins on arribarem?
3. LLEGIR
En la societat d’avui en dia, ja no hi ha temps per a res; la vida es divideix en hores i es regeix per pautes estrictes que s’han de completar amb màxima rapidesa perquè la maquinària social funcioni. Preferim realitzar les tasques veloçment, tot i que això impliqui fer-les de manera mediocre, en lloc de prendre’ns el temps necessari per fer-les bé. Els llibres ja no s’aprecien com es feia abans i, és que, degut a eines que faciliten la lectura ràpida, ja quasi no agafem el paper.
Un llibre va molt més enllà de llegir una història i entendre-la. Però, per desgràcia, aquestes místiques sensacions estan quedant en l’oblit.
4. APRENDRE
El ritme accelerat al que estem sotmesos no ens permet assimilar els aprenentatges. L’aprenentatge requereix temps, reflexió i dedicació, que es perden en la cursa per a arribar més ràpidament a alguna meta indefinida.
No tenim temps per a l’aprenentatge, per a la reflexió necessària davant d’un text ric en significat. Hem de desafiar aquesta acceleració sense sentit. Abans, dedicàvem tot el nostre amor i esforç per assegurar-nos que cada tasca quedés ben realitzada, però ara, fins i tot els missatges s’envien en deu segons, sense la dedicació i l’atenció que solíem posar-hi.
5. RELACIONS
La velocitat s’ha convertit en una cosa quotidiana. Impulsada per la tecnologia i les exigències diàries, ha desencadenat una cursa sense fi. Això no només afecta la nostra salut mental, sinó que també es filtra a les relacions humanes i al nostre compromís.
Els valors semblen haver-se esvaït i la por al temps s’ha tornat el valor més gran. Ens trobem immersos en una societat que busca la satisfacció instantània, sense tenir en compte les conseqüències a llarg termini. Ens hem convertit en éssers angoixats i insegurs, atrapats en un cercle viciós de consumisme i desig de possessió. I l’individualisme s’ha convertit en el nostre estàndard, deixant de costat el bé comú. Això no només afecta la nostra salut mental, sinó que també es filtra a les relacions humanes i al nostre compromís.
Les tecnologies ens aparten del món real i suprimeixen aquestes interaccions socials per constants estímuls i distraccions, dificultant-nos la reflexió sobre què està passant. Hem oblidat el valor de l’espera, del temps dedicat a aprofundir en els nostres pensaments i emocions.
Li hem de donar importància al temps i donar-nos temps en els moments importants.
6. FAST FEST
Per aquestes raons volem fer una crítica a la rapidesa de la nostra societat a través de l’art. Diem prou al consum desmesurat i posem atenció en prolongar la vida tant dels objectes com de les relacions, tradicions i valors.
Destaquem la necessitat de frenar la cultura de la rapidesa, que ens impulsa a consumir ràpidament sense reflexionar. És essencial preguntar-nos si volem ser espectadors d’aquesta modernitat líquida o si volem ser protagonistes de les nostres vides. Cal reflexionar sobre els valors que realment són importants, sobre el que ens defineix com a persones i sobre el futur que volem construir.
Volem promoure pràctiques per donar estabilitat i durabilitat a la vida, incentivar una relació més significativa amb les coses i amb nosaltres mateixos. Així, busquem resistir-nos al consumisme temporal i assegurar la preservació tant de les coses materials com de les emocions i valors, amb l’objectiu d’aconseguir una vida més conscient i satisfactòria.